Projectes

Previous Next

El Centre de Lectura de Reus comença la segona fase de la catalogació i digitalització del seu arxiu documental comprés entre els anys 1900 i 1936.

El Centre de Lectura de Reus ha començat la segona fase del projecte d’inventari, catalogació, digitalització i difusió del seu fons arxivístic, que abasta la documentació compresa entre els anys 1900 i 1936.

 

El projecte compta amb el suport de la Fundació Privada Reddis. Durant la roda de premsa, el president de la Fundació, Lluís Colomés, ha destacat que “aquest treball de digitalització de l'arxiu documental és de vital importància per aprofundir en el coneixement de la història de la ciutat".

 

La segona fase s’ha engegat immediatament després de la primera, durant la qual es van catalogar i digitalitzar 1.757 documents d’entre els anys 1859-1900. El treball va suscitar un gran interès en els usuaris, ja que durant l’any 2023 va rebre 40.886 consultes, segons han explicat aquest dilluns els presidents del Centre de Lectura i de la Fundació Privada Reddis, Lluís Miquel Pérez i Lluís Colomés, respectivament, i la cap de la Biblioteca, Montserrat de Anciola. En aquests moments, i amb la segona fase ja en marxa, els documents que es poden consultar en línia són 2.755.

 

Aquesta segona fase és especialment interessant, segons Montserrat de Anciola, perquè abasta “el període durant el qual el Centre de Lectura es va establir en la seu social actual, al carrer Major”. Per tant, bona part de la documentació que es processarà a partir d’ara serà la relacionada amb el trasllat definitiu del Centre de Lectura al carrer Major i de totes les obres d’arranjament que s’hi van realitzar al voltant dels anys 20 del segle XX.

 

Per exemple, ja s’han trobat dos documents interessants: una donació, l’any 2016, de 250 pessetes per part d’El Círcol al Centre de Lectura per a les obres de l’edifici de l’ateneu; i el pressupost de 4.273 pessetes per a les obres del sostre de l’entitat, redactat l’any 1918 pel mestre d’obres Miquel Bech.

 

Durant la primera fase de catalogació i difusió de l’arxiu històric del Centre de Lectura es van localitzar documents de gran valor per a l’entitat i pel patrimoni literari català,  com obres originals manuscrites de la Sección Dramática del Centro de Lectura, representades al Teatre Principal i al Teatre del Centre de Lectura, així com una obra teatral inèdita de Ramon Folch i Camarasa, premiada als Jocs Florals de Cambridge l’any 1956.

 

L’Arxiu Històric del Centre de Lectura es pot consultar a https://arxiu.centrelectura.cat/

Previous Next

Ensemble O Vós Omnes, el darrer concert del Cicle de Primavera de l'Associació de Concerts de Reus rep el suport de la Fundació Privada Reddis.

Aquest divendres, l’Associació de Concerts de Reus, dins del Cicle de Primavera presenta el darrer concert de la temprada: El Ensemble O Vós Omnes, dirigida per Xavier Pastrana on interpretaran l'obra Missa a sis veus, del compositor reusenc, Joan Magrané.

 

El concert, que compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, tindrà lloc el pròxim 31 de maig a les 20:30 a la Prioral de Sant Pere de Reus.

 

Ensemble O Vós Omnes va ser fundat en 2011 pel director i compositor Xavier Pastrana. Amb una llarga experiència en la música coral i de formació transversal en el camp de la música clàssica, Xavier Pastrana ha aconseguit en poc temps situar a l'Ensemble com un dels grups vocals de música antiga de major projecció de Catalunya. De la passió per la música antiga neix la voluntat de connectar el seu repertori amb el món actual, convertint cada concert en una experiència única, pròxima i commovedora per a tots.

 

 

Joan Magrané Figuera (Reus, 1988) Va rebre les primeres lliçons de composició de Ramon Humet. Posteriorment, va estudiar a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Barcelona) amb Agustín Charles, a la Kunst Universit.t (Graz) amb Beat Furrer i al Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse (París) amb Stefano Gervasoni. Ha estat lauréat de la Villa Medici (Roma, 2016), membre de la Casa Velázquez (Madrid, 2017/2018) i compositor convidat a La Pedrera (Barcelona, 2018/2019), Palau de la Música Catalana (Barcelona, 2019/2020), CNDM (Madrid, 2020/2021) i L'Auditori (Barcelona, 2021/2022).

 

També, ha estat guardonat amb diversos premis internacionals, com el XXXI Premi de Composició Queen Sophia (2014). Algunes de les seves peces són editades per Éditions Durand i Ficta.

Previous Next

La Fundació Reddis col·labora en l'obra SOMNIU presentada al festival COS de Reus

El Festival de Moviment i Teatre Gestual COS va acollir el passat 3 de juny al Teatre Fortuny l'obra SomNiu Dansant, amb el coreògraf i ballarí Marc Jubete.

Marc Jubete Bascompte, representant del col·lectiu SomNiu, amb la col·laboració de la Fundació Privada Reddis, han iniciat aquest projecte de dansa adaptada en el marc del festival i amb la intenció d’apropar la dansa a la ciutadania i utilitzar-la com a motor de cohesió, integració i benestar social. L'obra forma part d'un projecte destinat a les escoles d’educació especial de Reus: el Centre d’Educació Especial Alba, l’Escola Nostra Senyora del Mar i l’Escola Font del Lleó.

SomNiu impulsa un projecte social que pretén apropar l’art a tots els racons del territori on sigui beneficiosa la seva interacció. Utilitzant la dansa com a llenguatge ancestral, o el llenguatge de l’ànima com moltes persones la qualifiquen, s’han organitzat uns tallers que, responent a les necessitats requerides per cada grup, generin una consciència corporal i espacial a través de diferents activitats, i un sentiment grupal que les uneixi i empoderi.

SomNiu és un espectacle de teatre/dansa creat a la ciutat de Reus amb artistes locals i que pretén reforçar la creació artística del territori i per al territori. El projecte sorgeix d’una reflexió sobre la memòria i la percepció com a paradigma que condiciona el camí, tot reclamant la sinceritat dels somnis més interns com a via a la llibertat més innocent.

L'obra se centra en una reunió familiar que es veurà truncada per una tempesta solar que obligarà els personatges a confinar-se a casa. Aquesta afectarà la psicologia i la conducta dels personatges i els despullarà fins a desvelar els seus conflictes personals i entre familiars. Entre riures i plors aniran sorgint les veritats més internes i amagades.

Aquesta trobada pretén navegar entre aquells aspectes de la memòria que van ser crucials durant el passat i que van induir aquests personatges a col·locar-se en un determinat lloc dins del sistema familiar i la societat que els envolta. Les arrels d'aquest niu compartit els porten gradualment a recuperar, des del joc i la tendresa, indicis de la seva infància, permetent així recuperar una visió més àmplia de la seva realitat.

SomNiu, en definitiva, explora en el que ens interpel·la a totes i tots com és la creació constant del nostre camí en la pròpia constel·lació vital analitzant-ne els seus condicionants, i ens porta a reconciliar-nos amb els rols que tenim preestablerts i els lligams del passat, per afrontar el present d'una manera honesta i valenta.
 

Previous Next

La inauguració de l’exposició fotogràfica de Josep Borrell Garciapons “Bigas Luna (1946-2012): Deu anys després” ha estat tot un èxit!

 

La Fundació Privada Reddis i el Museu Salvador Vilaseca en col·laboració amb el Centre de Lectura de Reus reten homenatge al cineasta català Bigas Luna.

Ahir, 21 d'abril de 2023, la Fundació Privada Reddis i el Museu Salvador Vilaseca de Reus, en col·laboració amb el Centre de Lectura han inaugurat l’exposició del fotògraf Josep Borrell Garciapons “Bigas Luna (1946-2012): Deu anys després”.  

Els actes han comptat amb la presència del fotògraf, Josp Borrell Garciapons; la presidenta del la Fundació Privada Reddis, Carme Buixeda; el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez; el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens; la vídua de Bigas Luna, Célia Orós i el productor del documental “Bigas x Bigas” Santiago Garrido Rua.

La doble exposició, que s’impulsa amb motiu de desè aniversari de la mort del cineasta, tindrà lloc al Centre de Lectura de Reus del 21 d’abril al 13 de maig i al Museu Salvador Vilaseca de Reus del 21 d’abril al 27 de maig, i compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i de Reus Cultura.

Bigas Luna, un dels cineastes catalans més destacats de la història del cinema del país, va tenir sempre una forta vinculació amb la ciutat de Reus on va deixar empremta com a propulsor de la producció cinematogràfica a la ciutat.

La forta amistat i col·laboració professional de Bigas Luna amb Josep Borrell Garciapons ha fet possible l’exposició “Bigas Luna (1946-2012): Deu anys després” on Borrell mostra, a través d’una tria d’unes setanta-cinc imatges, dos vessants diferenciats: el Bigas Luna més intimista i el cineasta en el seu entorn laboral, on Borrell va col·laborador amb el director de cinema.

 

Del 21 d’abril al 13 de maig de 2023. A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es mostren els RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas: les trobades amb l'artista Rafael Bartolozzi– amb Célia Orós i amics– compartint activitats i happenings com el Festival de Poesia Visual de Vespella o la defensa de la pedra seca; les propostes adreçades a polítics de la Comunitat Valenciana; el projecte de les seves creacions artístiques amb galeristes italians per a una exposició a la sala Marena rooms de Torí; la trobada amb l'acreditat arquitecte Vicente Guallart per al projecte «New Civilization», un Centre d'investigació tecnoagrícola, creació digital i producció ecològica a Vila-seca (2004); el collage «Sense» de Bigas (aquarel·la sobre paper retallat, inscripcions en llapis, 2000), i la fotografia de «Lactatio».

 

Del 21 d’abril al 27 maig de 2023. A la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integra fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació –de plató i exteriors– de l’espectacle teatral «Comedias bárbaras» (2003) i de les produccions cinematogràfiques «Yo soy la Juani» (2006) i «Di Di Hollywood» (2010).

 

JOSEP BORRELL GARCIAPONS. Fotògraf (Reus)

 

Josep Borrell Garciapons realitzà estudis d’arquitectura. Estudià disseny i fotografia a l’escola Eina. Va ampliar la seva formació de tècniques fotogràfiques a Barcelona i Suïssa. Ha publicat fotografies en portades de revistes d’arquitectura, de fotografia, de moda i d’art.

 

Col·laborador habitual d'artistes com Bigas Luna, Carles Santos, Mariaelena Roqué i Rafael Bartolozzi, la seva obra ha estat exposada a Reus, Tarragona, Valls, Barcelona i Palma i ha realitzat reportatges fotogràfics en més de trenta països.

 

 

L’actor David Bages enceta una nova edició del cicle converses amb creadors: “trajectòries” que s’emmarquen dins dels Proscenis Reddis Bartrina

L’actor David Bages enceta una nova edició del cicle converses amb creadors: “trajectòries” que s’emmarquen dins dels Proscenis Reddis Bartrina

L’actor Marc Martínez conversa amb l’actor reusenc David Bagés dins del cicle de converses amb creadors “Trajectòries”.

 

Ahir, dimarts 18 d’abril dins de la programació del Prosceni Reddis Bartrina 2023, es va encetar la segona edició del cicle de converses amb creadors “Trajectòries”. Un cicle, impulsat per la Fundació Privada Reddis i en col·laboració amb l'Ajuntament de Reus, que pretén mostrar la trajectòria de creadors reusencs com en aquest cas l’actor de teatre, cinema i televisió David Bagés que acompanyat en una íntima conversa amb el seu amic i company de professió Marc Martínez, conductor de l’acte, han fet un repàs de la trajectòria de l’actor destacant els seus inicis al Bravium Teatre i al Col·lectiu La Vitxeta a la ciutat.

 

David Bagés Domínguez (Reus, 1966) va iniciar-se en el teatre al Bravium Teatre i al Col·lectiu de Teatre La Vitxeta. Format a l'Institut del Teatre de Barcelona, va participar en programes de televisió amb caràcter alternatiu i contracultural produïts per Televisió Espanyola com Plàstic. Conegut pels seus papers de Balló a La Riera, d'Amadeu Cabanillas a Nissaga de poder, de Joaquim Dalmau a Temps de silenci, de Calafell a L'un per l'altre i d'Albert Sindreu a Ventdelplà i en altres sèries d’Antena 3, Cuatro i Telecinco.

En teatre ha destacat per les seves interpretacions a obres com Mein Kampf i L’auca del senyor Esteve que li van valer el Premi Butaca al Millor Actor Protagonista els anys 2000 i 2009. Ha participat entre d’altres, a Macbett d’Ionescu dirigida per Ramon Simó (2022, premi Butaca a millor actor de repartiment),T’estimo si he begut d’Empar Moliner dirigida per David Selvas (2020), Paraules encadenades de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel (2017), Vilafranca, un dinar de festa major de Jordi Casanovas (2015), Frank V (opereta d’una banca privada) de Durrenmatt, dirigida per Josep Maria Mestres (2015), Conte d’Hivern (2010), Ricard II (2009) i El rei Lear (en versió d’Edward Bond, 2003) de Shakespeare, dirigides per Carme Portacelli, Kafka, el procés dirigida per Àlex Rigola (1997), Èdip Tirà de Muller dirigit per Maties Langhoff (1994) o Tira´t de la moto de Teresa Vilardell i Miquel Casamayor (1988).

En Cinema ha participat entre d’altres a 42 segundos d’Alex Murull i Dani de la Orden (2022), Incerta glòria d’Agustí Villaronga (2017), Barcelona, nit d’hivern de Dani de la Orden (2015), Mar de plàstic de Silvia Munt (2011), El coronel Macià de Josep Maria Forn (2006) o Rateta, rateta de Francesc Bellmunt (1990).

 

Marc Martínez, actor

Es forma entre el Col·legi de Teatre i el Institut del Teatre de Barcelona. El seu primer treball en cinema va ser als ordes de Francesc Bellmunt en “El complot de Barcelona” seguit per “Terra i llibertat” de Ken Loach, “El pianista” de Mario Gas, “El cònsol de Sodoma” de Sigrid Monleón i “No sé dir adeu” de Lli Escala entre altres.

Actualment, forma part del repartiment del llargmetratge "Live is live" i de sèries destacades de Netflix, com a "Hache" i "Intimitat" i de la sèrie de TV3 "Torna Sara"

Previous Next

Bigas Luna: Deu anys després. La Fundació Privada Reddis i el Museu de Reus retran homenatge al director de cinema Bigas Luna amb dues exposicions.

Bigas Luna: Deu anys després. La Fundació Privada Reddis i el Museu de Reus en col·laboració amb el Centre de Lectura retran homenatge al director de cinema Bigas Luna amb dues exposicions del fotògraf Josep Borrell Garciapons. 

 

Les dues exposicions de la mostra apleguen una tria d’unes setanta-cinc fotografies que Josep Borrell Garciapons va fer com a col·laborador del director de cinema i abasta una petita part del seu món polifacètic, retratant-lo des de molts punts de vista, sol o acompanyat, en facetes vinculades a l'art contemporani, preparant els rodatges cinematogràfics o teatrals, oferint les seves propostes arquitectòniques visionàries i agosarades que dissortadament no es van poder culminar, o conversant en tertúlies al voltant d’una taula.

 

 

Del 21 d’abril al 13 de maig de 2023.

 

A la SALA FORTUNY del Centre de Lectura es mostren els RETRATS que Borrell captava amb la total complicitat de Bigas: les trobades amb l'artista Rafael Bartolozzi– amb Célia Orós i amics– compartint activitats i happenings com el Festival de Poesia Visual de Vespella o la defensa de la pedra seca; les propostes adreçades a polítics de la Comunitat Valenciana; el projecte de les seves creacions artístiques amb galeristes italians per a una exposició en la sala Marena rooms de Torí; la trobada amb l'acreditat arquitecte Vicente Guallart per al projecte «New civilization», un Centre d'investigació tecnoagrícola, creació digital i producció ecològica a Vila-seca (2004); el collage «Sense» de Bigas (aquarel·la sobre paper retallat, inscripcions en llapis, 2000), i la fotografia de «Lactatio».

 

 

 

Del 21 d’abril al 27 maig de 2023.

 

A la Sala 1 del MUSEU SALVADOR VILASECA, la mostra FILMANT integra fotografies de Josep Borrell sobre el Taller Bigas Luna Reus, el Festival Europeu de Curtmetratges FEC 2004 i imatges de filmació –de plató i exteriors– de l’espectacle teatral «Comedias bárbaras» (2003) i de les produccions cinematogràfiques «Yo soy la Juani» (2006) i «Di Di Hollywood» (2010).

 

 

 

El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat amplia el termini d’edat fins als 35 anys

El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat amplia el termini d’edat fins als 35 anys

El premi està organitzat pels mitjans de comunicació Reusdigital.cat i LANOVA Ràdio de Reus, la Fundació Privada Reddis i el Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona. També hi col·labora la Universitat Rovira i Virgili i hi dona suport l’Ajuntament de Reus, l’Ajuntament de la Selva del Camp i Òmnium Cultural Baix Camp.

 

El Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat, que es convoca en memòria del periodista Joan Marc Salvat (1988-2015), vol reconèixer la trajectòria de joves periodistes compromesos amb la professió, l’honestedat, el compliment del codi deontològic, la capacitat d’iniciativa i l’emprenedoria en el món de la comunicació.

 

Els joves que vulguin participar-hi han de tenir fins a 35 anys i residir al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre. Es poden presentar tant treballs inèdits com publicats en algun mitjà de comunicació, sempre i quan s’hagin realitzat entre l’1 de desembre de 2021 i el 15 de març de 2023, i la seva temàtica estigui relacionada amb la demarcació tarragonina. Si és el cas, caldrà especificar on i quan s’ha publicat el treball, i l’enllaç corresponent si es troba penjat a la xarxa.

S’acceptaran obres ja siguin de l’àmbit de la premsa escrita o digital, de la ràdio, de la televisió i del fotoperiodisme, encara que també hi ha l’opció de presentar una trajectòria professional, de la qual es valoraran els mèrits aconseguits.

Les persones interessades a prendre part en el Premi, o els seus promotors, han de presentar els seus treballs, abans del 15 de setembre de 2023, a la redacció de LANOVA Ràdio de Reus i Reusdigital.cat (Raval Santa Anna 2 3r pis, Reus) o al correu electrònic Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. Posteriorment, el jurat, en analitzar els treballs presentats, tindrà en compte l’especificació periodística, la capacitat divulgadora o innovadora, el contingut científic, històric, i el nivell de qualitat de cada obra o conjunt d’obres a valorar de cada autor.

 

El veredicte es farà públic en el marc de l’acte de lliurament dels premis que tindrà lloc el mes de novembre de 2023, al Castell de Paborde de la Selva del Camp.

La Fundació Privada Reddis s'hi suma als actes de celebració del 50è aniversari de la galeria d'art Anquin's de Reus

La Fundació Privada Reddis, amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la Galeria Anquin's de Reus, s'ha sumat als actes de celebració amb un ajut destinat a la producció d'un vídeo commemoratiu que fa un repàs històric de la trajectòria de l'Anquin's, des dels inicis on es destaquen les figures dels seus fundadors: la Pepita Giné i l'Antonio Quinteiro, passant pel relleu generacional de la Pepa Quinteiro que ha impulsat la Galeria fins a ser una de les galeries europees de referència.

 

Gran festa de l'Art a Reus per celebrar el 50 aniversari de la galeria Anquin's

 

Fins a dues-centes persones van assistir divendres 24 de març a la celebració del 50 aniversari de la galeria d'art Anquin's que va tenir lloc en dos espais: a la galeria, on es va poder contemplar les obres dels 50 artistes actualment vinculats a la galeria – la majoria presents en l'acte inaugural i procedents de tot el país - i a Cal Massó, on els convidats: artistes, galeristes, amics, clients i autoritats van poder contemplar un emotiu vídeo amb testimonis que donaven la seva visió de la galeria al llarg dels anys i es va presentar el llibre "Crònica d'una galeria d'art particular" escrit per la periodista cultural Tate Cabré.

A l'acte, van assistir la presidenta de la Diputació de Tarragona, Senyora Noemí Llauradó i l'alcalde de Reus, Senyor Carles Pellicer, qui van fer entrega a la directora de la Galeria, Pepa Quinteiro, d'una placa en reconeixement de la tasca desenvolupada durant 50 anys. També van estar presents en l'acte, la presidenta de la Fundació Reddis, Senyora Carme Buixeda, la Senyora Mireia Freixa, secretària de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, la Senyora Marta Gustà, responsable de l'ICEC de la Generalitat de Catalunya, els crítics d'art Raquel Medina i Ramon Casalé i d'altres personalitats vinculades al món de l'art.

La cebració inclou dues exposicions que es podran visitar fisn als mesos d’abril i maig:

  • L'exposició VINCLES commemorativa de l'aniversari amb pintures i escultures de 50 artistes es podrà visitar fins al 13 de maig a la galeria d'art Anquins ( Campoamor, 2 de dimarts a divendres, d'11 a 13,30 i de 17 a 20 h i dissabte matí, d'11h a 13.30 h.)
  • L'exposició 50 ANYS D'ART de la trajectòria a Cal Massó ( Pròsper de Bofarull, 8) amb una cronologia, fotografies, pòsters, catàlegs i un vídeo, es podrà visitar fins al 14 d'abril (de dimarts a divendres de 17 h a 20 h i dissabte matí d'11 h a 13.30 h)

Podeu veure el vídeo commemoratiu i totes les obres vinculades a les exposicions i la web de la galeria www.anquins.com

Previous Next

La Fundació Reddis presenta el llibre Reus 1970-2020: La transformació d’una ciutat

La Fundació Privada Reddis presenta el llibre “Reus 1970-2020. La transformació d’una ciutat” al Saló Noble del Palau Bofarull de la Diputació de Tarragona a Reus. Un llibre que correspon a la 154 ena publicació de les Edicions del Centre de Lectura de Reus

A l’acte han intervingut Sra. Carme Buixeda, presidenta de la Fundació Privada Reddis, el Sr. Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus, la Sra. Fina Masdeu, directora de les edicions del Centre de Lectura de Reus, el Sr. Francesc Domènech, coautor del llibre en representació dels 7 autors i la Sra. Noemí Llauradó, Presidenta de la Diputació de Tarragona. 

L’edició d’aquest llibre està emmarcada dins el projecte "Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat", un exercici multidisciplinari de memòria històrica, que pretén acostar a la ciutadania l’evolució i els canvis més importants que ha experimentat la ciutat en el darrer terç del segle XX i inici de l'actual. El projecte multidisciplinari, impulsat per la Fundació Privada Reddis està liderat per l’historiador Joan Navais, com a director de continguts, i consta d’un cicle de conferències, que van tenir lloc els mesos de febrer i març; una sèrie audiovisual produïda i retransmesa per Canal Reus, dirigida per Guillem Latorre; l’exposició que ens ocupa Reus 1970-2022: Cronologia d’una transformació, dissenyada i produïda per Estudi Ovni; i, culmina amb l’edició del llibre, editat pel Centre de Lectura, que consta de diversos capítols temàtics: urbanisme, cultura, moviments socials, demografia, economia i política institucional.

El llibre podrà trobar-se al Centre de Lectura de Reus.

Reus 1970-2020 també compta amb el suport de la regidoria de cultura i política lingüística de l’Ajuntament de Reus, el Centre de la Imatge Mas Iglesias, el Centre de Lectura i Canal Reus.

Carme Buixeda Presidenta de Fundació Privada Reddis, remarca que “hem creat un projecte ambiciós, que pretén involucrar moltes persones, diverses entitats de Reus i diverses disciplines. Compta amb el suport de la Regidoria de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Reus, amb el Centre de la Imatge (CIMIR), el Centre de Lectura, la biblioteca Xavier Amorós i Canal Reus TV.”

Josep Maria Martí, Patró delegat de la Fundació Reddis del projecte, destaca que “«Reus 1970-2020» recull una visió molt polifònica del que ha passat en aquests temps; ens han ajudat a construir el relat més de 60 ciutadans i ciutadanes que han recordat, interpretat i parlat del que han viscut i conegut” i, afegeix, “conceptualment partim de la idea que els protagonistes de la nostra història recent són tots els ciutadans i les ciutadanes que han format la societat reusenca al llarg d’aquests 50 anys”.

Lluís Miquel Pérez, president del Centre de Lectura de Reus: “quan la Fundació Privada Reddis ens convidà a participar en el projecte denominat «Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat», no ho vàrem dubtar ni un moment; es tracta d’una crònica imprescindible de la nostra ciutat, de caràcter calidoscòpic, incorporant diversos aspectes del batec ciutadà dels darrers 50 anys”.


Els autors:

El projecte, impulsat per la Fundació Privada Reddis està liderat per l’historiador Joan Navais i Icart, com a director de continguts. També han col·laborat, com a coautors del llibre, destacats professionals de diferents àmbits: Anton Pàmies Martorell, Joan Alberich González, Francesc Domènech, Rosa Pagès, Isabel Martínez Martínez i Agustí Segarra Blasco.

Podeu tornar a visualitzar totes les conferències i la sèrie de televisió a l’espai web de la Fundació Privada Reddis:

Sèrie 1970-2020: la transformació d’una ciutat


Conferències 1970-2020: la transformació d’una ciutat

 

 

 

Previous Next

El documental sobre Gabriel Ferrater s'estrenarà el primer trimestre de 2023 amb el suport de la Fundació Privada Reddis

 

‘IN MEMORIAM BIEL’, la pel·lícula documental sobre el poeta Gabriel Ferrater, ha superat ja l’equador de la seva producció. Gràcies a l’impuls de la Fundació Privada Reddis, aquest projecte cinematogràfic va posar-se en marxa l’any 2021 i, a dia d’avui, compta ja amb el suport de l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i l’Institut Català de les Empreses Culturals.

La pel·lícula, de la qual ja s’han venut els drets d’emissió a TV3, narra dues històries entrellaçades: per un costat, el periode d’infància i adolescència de Ferrater a Reus, fins al moment en què va haver-se d’exilar amb la seva família a Frànça. Aquesta trama de la pel·lícula està construïda completament amb molt diverses imatges d’arxiu obtingudes, sobretot, del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, però també de la Filmoteca de Catalunya, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre i dels arxius municipals de Cambrils i de Girona.

Per l’altre costat, hi ha la trama en què se segueixen les darreres funcions de l’espectacle ‘Fil de memòria’, que l’actor Pere Arquillué ha interpretat al llarg dels últims 20 anys i que té previst acabar al Teatre Fortuny, el proper novembre, coincidint amb el final de l’Any Ferrater. La preestrena del documental ‘IN MEMORIAM BIEL’, dirigit per Santi Suárez i produït per Un Capricho de Producciones, es farà durant el primer trimestre de 2023.

Fundació Reddis

Xarxes socials

Connecta amb la Fundació.

Llista de correu

Subscriu-te i rep informació puntual sobre les nostres activitats.
Formulari d'inscripció

Please enable the javascript to submit this form