Projectes

Laia Solanellas rep el primer premi en la categoria de fotoperiodisme per la seva obra "Eleccions de la pandèmia", mentre que en la categoria d'aficionats a la fotografia el primer premi és per l'obra de Carles Ramos "Les videotrucades són les noves visites durant la pandèmia".

L’exposició "Imatges de la pandèmia" que està formada per les 36 obres finalistes, es podrà visitar fins al dia 21 de maig a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Reus, 5 de maig de 2022_ Avui ha tingut lloc a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus el lliurament de la primera edició dels “Premis de Fotografia de la Fundació Privada Reddis i la inauguració de l’exposició de fotografies “Imatges de la pandèmia”.

Les dues categories confeccionades als premis, neixen del reconeixement de la fotografia com a element fonamental en els arxius històrics i de la inquietud dels Patrons de la Fundació Privada Reddis per sumar-hi aquells esdeveniments de caire social que, amb el temps, esdevenen rellevants per explicar com som i d'on venim. 

La categoria Fotografia per a fotoperiodistes té com a finalitat donar suport a aquest col·lectiu professional i recollir les millors fotografies publicades durant la pandèmia en diferents àmbits: sanitari, assistencial, social, esportiu i artístic.  

Per altra banda, la categoria dirigida als aficionats i aficionades a la fotografia vol recollir, a través dels objectius amateurs, imatges que són fonamentals en el record col·lectiu per detallar les experiències viscudes durant la pandèmia de la COVID-19. 

Amb una gran acollida, la convocatòria van rebre 164 obres de 56 artistes gràfics, de les quals el jurat format pels Patrons de la Fundació Reddis de la Comissió de Cultura, Pilar Monje i Xavier Filella; el president de FotoArt, Josep Mª Casanoves i el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya de la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt van seleccionar 36 imatges finalistes que formen part de l’exposició “Imatges de la pandèmia”.

En aquesta primera edició, en la categoria de fotoperiodisme, l’obra “Eleccions de la pandèmia” de Laia Solanellas ha estat guardonada amb el primer premi amb una quantia de 1.000 euros; el segon premi ha estat pel fotoperiodista David Oliete per la seva obra “Gràcies” i, en tercer lloc, “Abraçades a la distància” d’Alba Mariné. Aquests dos accèssits compten amb una quantia econòmica de 500 euros, cadascú.

Pel que fa a la categoria d’aficionats i aficionades a la fotografia, la medalla daurada i un val de 500 euros en material fotogràfic ha estat per l’obra “Les videotrucades són les noves visites durant la pandèmia” de Carles Ramos; la medalla platejada ha estat per Daniel Font a l’obra “La marquesina” i per acabar, la medalla bronzejada se l’ha endut Carme Mas per la imatge titulada “I la vida segueix”.

L'acte de lliurament  ha comptat amb la presència del Patró de la Fundació Privada Reddis que ha conduït l'acte, Xavier Filella; el president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez; el president de FotoArt, Josep Mª Casanoves; el president del col·legi de periodistes de Catalunya de la demarcació de Tarragona, Esteve Giralt la vicealcaldessa de l’ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, el regidor de cultura de l’ajuntament de Reus, Daniel Recasens, Mariluz Caballero, regidora d'Hisenda de l’Ajuntament de Reus i Daniel Rubio, regidor de Recursos Humans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus.

En acabar,  s’ha inaugurat l’exposició que romandrà oberta al públic fins al dia 21 de maig a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Reus, 8 d’abril de 2022,  Ahir, 7 d’abril, va tenir lloc la darrera conferència del cicle "L’Economia de Reus 1970-2020" organitzat per la Fundació Reddis de Reus. El cicle va tenir una cloenda extraordinària, on va comptar amb la presència del Catedràtic en economia aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, el Sr. Agustí Segarra Blasco, a partir de la tesi doctoral que va dirigir:  “Els determinants de la localització industrial i residencial, una aplicació als municipis catalans”;  la ponència de Segarra va estar un gran exercici de divulgació popular sobre l’anàlisi territorial envers l'evolució de l'economia de  Reus, emmarcat  en l'àmbit metropolità.

Amb l'objectiu de fer arribar a tothom un marc teòric prou complicat per aquelles persones que no són de la branca econòmica, Segarra destaca dues figures fonamentals del món de l'economia en el territori: Ildefons Sardà i Romà Perpinyà Grau.

Realçant la figura de Romà Perpinyà Grau, i la seva vinculació amb la ciutat, Segarra destaca que l'economista va esdevenir el reflex d’una societat reusenca contemporània, que va marcar pautes econòmiques al país.  Perpinyà formava part d’una burgesia que va marcar un tipus de concepció econòmica, basada en les exportacions que es desmarcaven de l’autarquia predominant de l’època, i  que, en essència, va configurar el caràcter i la manera de fer de  la societat de Reus. La capital del Baix Camp va ser una de les impulsores de la projecció cap a l’exterior de tot el país.

Des del 1960 fins a 1971 esdevé el miracle econòmic de Reus, on la seva població es duplica i el moviment econòmic, sobretot pel que fa a les exportacions, fan de la ciutat un dels pols econòmics més importants de Catalunya. Segarra apunta que  “el factor localització i de les infraestructures són dos dels eixos diferenciadors dels altres territoris, on Reus ha sabut jugar molt bé les seves cartes”, durant els últims 50 anys Reus ha tingut la capacitat de transformar-se  i  desmarcar-se; aquesta ambició de transformadora de la ciutat ha fet que la capital del Baix Camp hagi esdevingut un punt destacat d'influència en l'economia catalana.

L'estudi del catedràtic castellonenc fa una síntesi per endinsar-se en el canvi econòmic que ha patit el territori a partit de diferents variables. Remarcant la importància de la mobilitat interurbana, tret fonamental vinculat al  creixement  i a la qualitat de vida. Segarra fa la diferenciació de les àrees urbanes i àrees suburbanes: unes àrees funcionals que giren entorn de les àrees urbanes principals, és a dir, aquells municipis que estan integrats en les àrees funcionals de municipis més petits i que ajuden al creixement territorial metropolità i l'enriquiment total del territori. En aquest sentit, la universitat Rovira i Virgili és un clar exemple de la Inter connectivitat territorial que suma forces i dona un valor afegit al territori, sense renunciar a una àrea metropolitana de més de quatre-cents mil habitants que generen un gruix destacat, donant una important veu al territori en tot el país.

A partir de la Primera dècada del S.XXI el  sector serveis  té un pes molt rellevant en l’economia de la ciutat. Respecte a les principals activitats de les àrees urbanes catalanes, la capital del Baix Camp destaca en les activitats sanitàries, el comerç al detall i la indústria de l'alimentació. Endinsant-se en les dades, pel que fa a les condicions socioeconòmiques, la taxa de treball masculí és del 78,7% enfront del 77,1% de taxa de treball femení.

Per concloure, Segarra aposta per mirar al futur cercant aquelles àrees de millora per tal d'apropar-nos al futur de ciutat ideal, apostant pels nous talents. El catedràtic remarca que "Reus té un entorn vital molt atractiu, amb un potencial creatiu molt potent, per tant, hem de creure en les noves generacions", Segarra veu un futur molt competitiu si s'aposta per la indústria de la biofarmàcia i de les competències TIC.

Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/Djer24vuYyg

ISEA2022 Barcelona en col·laboració amb la NewArtFoundation i HacTe, i amb la participació de la Fundació Reddis, anuncia la convocatòria d'una beca de producció i investigació de peces artístiques en l'àmbit de la confluència entre l'art, la ciència i la tecnologia. El resultat serà exposat durant el simposi ISEA2022 Barcelona. Cada artista o grup de col·laboració es podrà presentar a la beca sempre que reuneixi els requisits de la convocatòria. El termini de recepció de propostes es tancarà el 10 de març a les 23:59 (UTC + 1h) i l'anunci del resultat del procés de selecció serà el 15 de març.

Podeu accedir a les bases de la convocatòria AQUÍ

Ahir al vespre vam presentar el projecte Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat. Un exercici multidisciplinari de memòria històrica, que pretén acostar a la ciutadania quina ha estat l’evolució i els canvis més importants que ha experimentat la ciutat en el darrer terç del segle XXI i inici de l'actual; un període en el que Reus va viure una de les transformacions més importants de la seva història contemporània.

Davant d’una Fundació plena de gom a gom (tot i que l’acte també es va poder seguir en directe per streaming a través del web de la Fundació Reddis), el patró Josep Maria Martí va explicar que no es tracta tant de construir un relat històric de tipus acadèmic com d’acostar a la ciutadana aspectes cabdals que no solament ajuden a conèixer el passat immediat, sinó també a comprendre el present.

El projecte està liderat per l’historiador Joan Navais, com a director de continguts, i pel realitzador Guillem Latorre, com a responsable de la part audiovisual. Però per a documentar de manera apropiada el projecte, s’ha demanat la col·laboració d’experts en cadascuna de les següents àrees:

• Urbanisme : Anton M. Pàmies. Arquitecte i autor de diferents estudis sobre lamatèria.
• Demografia : Joan Alberich. Professor Agregat de la URV.
• Política institucional : Francesc Domènech. Periodista.
• Moviments socials :Rosa Pagès. Periodista i escriptora.
• Cultura : Isabel Martínez. Periodista.
• Economia: Agustí Segarra. Catedràtic d’Economia URV.

La voluntat dels promotors del projecte i dels encarregats de dur-lo a terme és de plasmar el coneixement existent sobre els fets rellevants d’aquest període en una diversitat de llenguatges narratius i de formats diferents en el que la imatge tingui un pes rellevant.

El projecte consta d’un cicle de conferències, que realitzaran els diversos experts citats anteriorment, a la seu de la Fundació Reddis; d’un llibre que serà editat pel Centre de Lectura; d’una exposició que tindrà lloc a la Biblioteca Xavier Amorós i d’una sèrie de televisió que s’estrenarà a l’abril per Canal Reus.

Reus 1970-2020 és un projecte impulsat per la Fundació Reddis que compta amb el suport de la regidoria de cultura i política lingü.stica de l’Ajuntament de Reus, el Centre de la Imatge Mas Iglesias, el Centre de Lectura i Canal Reus.

Fa uns dies va tenir lloc la segona conversa del cicle "PROSCENI REDDIS BARTRINA - converses amb creadors". Durant més de 60 minuts, la crítica d'art Begoña Barrena va estar conduint la conversa amb el director teatral Lluís Pasqual, amb qui va repassar la seva trajectòria i va explicar els seus inicis en el món del teatre.

El cicle fa una pausa ara al desembre però continua al gener amb 3 conferències més.

La Fundació Reddis, juntament amb el Col·legi de Periodistes de la Demarcació de Tarragona i FotoArtReus, convoca la 1a. edició dels Premis de Fotografia - imatges de la pandèmia.

El certamen consta de 2 categories: 

• PREMI DE FOTOPERIODISME: amb l’objectiu de donar suport al fotoperiodisme i recollir les millors fotografies publicades amb motiu de la pandèmia de la COVI-19, des dels àmbits sanitari, assistencial, social, esportiu i artístic, i també per reconèixer aquells fotògrafs que a nivell personal han volgut recordar els efectes de la pandèmia amb les seves obres. Aquest està adreçat a fotoperiodistes professionals de mitjans de comunicació i el personal d’associacions periodístiques i gràfiques de la demarcació de Tarragona. Es premiaran les fotografies publicades a la premsa escrita o en mitjans digitals.

          La dotació d’aquest premi serà de 1.000€ per a la millor fotografia i dos accèssits de 500€.

• PREMI ALS AFICIONATS DE LA FOTOGRAFIA: La convocatòria està reconeguda per la Federació Catalana de Fotografia i les obres premiades i seleccionades en aquesta secció puntuaran pels reconeixements de la FCF. Com en el de fotoperiodisme, el tema serà qualsevol aspecte dels efectes de la pandèmia COVID-19 en la població en general, en l’àmbit sanitari, laboral o qualsevol altre àmbit en què la pandèmia hagi afectat.

          A l’autor de la millor fotografia d’aquesta categoria se li farà entrega d’un bo de 500€ per a la compra de material fotogràfic i la Medalla Daurada de la  Federació Catalana de Fotografia. S’atorgarà un segon i tercer premi consistents amb la Medalla Platejada i la Medalla de Bronze, respectivament, de la Federació Catalana de Fotografia.

El jurat triarà un total de 18 fotografies finalistes, de cada categoria, que seran ampliades en paper i es presentaran en una exposició la primavera de 2022 a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.

Per a més informació: consulteu les bases

La Fundació Reddis juntament amb Reus Cultura han presentat aquest matí el projecte PROSCENI REDDIS BARTRINA, CONVERSES AMB CREADORS. 

Es tracta d’un cicle de 5 converses sobre la trajectòria de destacats creadors i artistes del món de les arts escèniques: cinema, teatre, dansa, música... que tinguin un abast nacional i estiguin relacionats d’alguna manera amb la ciutat o alguna de les seves institucions o entitats, i conduïdes per un especialista o coneixedor de la trajectòria del convidat.

Aquest primer cicle porta el subtítol de “trajectòries”, ja que es tracta de personalitats de llarga durada amb molts reconeixements: el dissenyador de so i tècnic de postproducció de cinema Oriol Tarragó, el director teatral Lluís Pasqual; l’actor Jordi Bosch; la ballarina i coreògrafa Jone San Martín i el pianista i director d’orquestra Miquel Ortega seran els 5 artistes que formaran part d’aquest projecte.

Les converses es realitzaran entre els mesos de setembre de 2021 i abril de 2022 i seran gratuïtes i obertes a tots els públics.

La voluntat de la Fundació Reddis és que aquest projecte esdevingui una programació regular de la Fundació (com, per exemple, el ja consolidat cicle de conferències pedagògiques Educar Avui), de manera que es pugui realitzar un cicle cada any portant més personalitats vinculades a les arts escèniques, la música, el cinema, entre d’altres.

Amb aquest projecte, la Fundació Privada Reddis vol donar el seu suport a la cultura fent un pas endavant i potenciant, així, projectes de producció pròpia buscant complicitats amb altres entitats i institucions de la ciutat que s’hi vulguin adherir. Per aquesta primera edició compta amb les complicitats de l’Escola de Cinema de Reus, el Premi Internacional de Dansa Roseta Mauri, l’Associació de Concerts de Reus i el Teatre Bartrina.

La Fundació Reddis col·labora en la producció teatral "El Poema Inacabat", de Lo Nostro Produccions, que s'estrena avui al vespre al Teatre Bartrina de Reus i que interpretaran en Pau Ferran, la Bàrbara Roig i la Mariona Quadrada. 

Des de la Fundació continuem donant suport a la cultura local, ara més que mai.

El proper divendres 16 d'abril s'inagura l'exposició "IMMEDIACIONS" de l'artista Ro Caminal i guanyadora del I Premi Beca d'Art Contemporani de la Fundació Privada Reddis. Es tracta d'una exposició simultània al Centre de Lectura i a la Galeria Antoni Pinyol que tracta sobre dos barris d'habitatge social a la ciutat: el Barri Fortuny i el Barri Gaudí. La inauguració serà a les 1830h a la Galeria Antoni Pinyol i després a les 19.30h a la Sala Fortuny del Centre de Lectura.

La Fundació col·labora en el projecte Què ens mata?, d'ArtAMILL. L'associació cultural proposa una programació anual 2020-2021 integrada en l’actualitat que ens ocupa i preocupa. De manera que els artistes/creadors/escriptors participants donen la seva única o múltiple resposta a aquesta pregunta inicial. Cadascuna d’aquestes exposicions o instal·lacions aniran lligades a un dia de debat pedagògic, convidant un grup de nois i noies de les escoles / instituts veïns de Reus, Cambrils, Riudoms i Montbrió.

Recollint els continguts de la programació artística que es podrà veure a l’espai artAMILL durant aquest curs 2020-2021, es publicarà un catàleg que inclourà l’obra fotografiada per Daniel Casanoves, i els escrits dels diferents escriptors que faran referència a l’obra exposada.

De moment ja s'han fet algunes exposicions en els mesos d'octubre, novembre i desembre: Lluís Agustench (contaminació atmosfèrica, corrupció financera, ideologies homòfobes...),  Amadeu Adell (la llibertat robada, el conflicte entre individualisme i sentit comunitari...) i la de Miryam Arnold sobre la soledat i la manca de tendresa...

Per aquest mes de febrer s'inaugurarà l'exposició de l'artista Ruben Perdomo, amb fotografia, i que parlarà de l'insomni.