Actualitat

Previous Next

La Fundació Privada Reddis i la Fundació “la Caixa” donen suport, un any més a les entitats del Baix Camp

L'Associació Salut Mental Dr. Tosquelles, Camerata XXI, Fundació Mossen Frederic Bara i Cortiella, Fundació Josep Pont i Gol, Grans Projectes Solidaris i l’Associació Familiar Centre Marinada són les entitats beneficiades aquest 2024.

 

Reus, 7 de maig de 2024- Un any més, la Fundació Privada Reddis i la Fundació “la Caixa”, a través de Caixabank, han renovat l’acord de col·laboració que té el propòsit d’ajudar a les entitats de Reus i el Baix Camp a impulsar el desenvolupament de diversos projectes socials destinats a donar suport a persones en risc d’exclusió social.

Gràcies a aquesta sinergia de col·laboració, aquest any, l'Associació Salut Mental Dr. Tosquelles, que desenvolupa projectes per millorar la inclusió social de persones amb problemes de Salut Mental, posarà en marxa un projecte que permetrà a les persones amb TMS realitzar tres sortides de cap de setmana a l'any en diferents llocs del territori per gaudir d'un espai social propi en el qual tindran veu i vot per decidir, perquè a llarg termini guanyin confiança amb l'objectiu de poder realitzar sortides sense suport professional.

Un altre dels projectes ha estat el de Camerata XXI Fundació Privada: ‘Dóna la nota amb la Camerata XXI’, un projecte específic que aprofundeix en el poder transformador de la música, mitjançant un seguit de propostes estructurades i personalitzades que posen els instruments i la música al servei de la capacitat creativa de cadascú.

D’altra banda, la Fundació Mossen Frederic Bara i Cortiella, ha rebut el suport de la Fundació Privada Reddis i la Fundació La Caixa per a iniciar el seu procés de transformació digital estratègica.

El Projecte Aixeca’t de la Fundació Josep Pont i Gol farà servir aquest suport per ajudar a infants i adolescents de 6 a 12 anys, dels barris: Fortuny, Juroca i Montserrat de Reus. Oferint una atenció educativa integral per a aquells infants i les seves famílies en situacions de vulnerabilitat i risc social en un entorn de suport preventiu i d’empoderament.

Una altre de les entitats beneficiàries ha estat Grans Projectes Solidaris (GPS) que treballa per a la inserció sociolaboral i reinserció social de joves migrats sols gràcies a aquesta col·laboració.

Per últim, l’Associació Familiar Centre Marinada utilitzarà aquest ajut per a modernitzar la sala d'estimulació multi sensorial de concepte Snoezelen i adaptar-la a les necessitats actuals dels usuaris utilitzant la nova tecnologia.

La comissió social de la Fundació Privada Reddis centra els seus esforços a donar suport a diverses entitats socials de Reus i Baix Camp que tenen com a objectiu principal la integració als col·lectius més desfavorits. Aquest suport té la finalitat de materialitzar els projectes que les associacions duen a terme al territori.

La sinergia de col·laboració amb CaixaBank i la Fundació “la Caixa” es va iniciar fa 10 anys. En virtut d’aquest acord, Fundació “La Caixa” treballa conjuntament amb la Fundació Privada Reddis per tal d’ajudar a les entitats del territori. Gràcies a la seva capil·laritat territorial, la xarxa d'oficines de CaixaBank pot fer costat a la Fundació “la Caixa” en la seva tasca social, detectant necessitats d'entitats socials locals i canalitzant una part del pressupost.

 

Previous Next

Fina Anglès i Carles Perpiñan guanyen la tercera edició dels premis Josep Maria Pujol a les millors tesis doctorals en català.

Les recerques premiades per la facultat de lletres de la Universitat Rovira i Virgili tracten sobre les rutes literàries com una eina de patrimonialització i sobre nous models predictius de gravetat de la COVID-19 en població general i amb obesitat.

 

En la modalitat de l’àmbit de les ciències socials i humanitats, la tesi guanyadora ha estat Rutes literàries i patrimonialització. Estudi de la ruta pictoricoliterària Mir/Manent, de Fina Anglès Soronellas, dirigida per Carme Oriol Carazo i Magí Sunyer Molné, del Departament de Filologia Catalana.

 

En un procés de patrimonialització literària, a partir de l’anàlisi de rutes existents als territoris de parla catalana, Fina Anglès contextualitza les rutes literàries com una eina contemporània de patrimonització literària emmarcada en un àmbit geogràfic. En descriu el procés, tracta l’empara legal i objectiva els actius que aporta la literatura a aquestes rutes. A continuació tracta les característiques de les rutes analitzades i en presenta els resultats com a indicadors d’experiència per a les decisions que proposa de prendre a l’hora de generar noves rutes.

 

Finalment, ofereix un estudi de cas: la ruta pictoricoliterària dedicada al poeta i traductor Marià Manent Cisa (1898-1988) i al pintor paisatgista Joaquim Mir Trinxet (1873-1940), que circula per l’Aleixar i Maspujols, dos petits pobles catalans del Camp de Tarragona als quals van estar vinculats en períodes significatius de la seva producció i en els quals la ruta és un producte turístic únic en un territori erm d’aquest tipus d’iniciatives. També n’objectiva el procés de patrimonialització i els actius generats per la seva creació, implementació i explotació.

 

La Fundació Privada Reddis subvenciona les rutes a alumnes d’Escoles rurals ZER i centres i instituts públics de màxima complexitat de la comarca. Gràcies a aquest ajut, un total de 320 alumnes s’han beneficiat d’aquestes activitats: 100 de la Ruta Mir/Manent.


Podeu ampliar la informació i accedir a l'enllaç de les tesis doctorals al Diari Digital de l'URV.

 

Previous Next

Preestrena de la sèrie documental "Maquis a les Muntanyes de Prades"

Avui s'ha celebrat la preestrena del primer capitol de la sèrie documental "Maquis a les Muntanyes de Prades" al Centre de Lectura de Reus, una sèrie coproduida per la Xarxa+ i Canal Reus, amb el suport de la Fundació Privada Reddis i la Diputació de Tarragona.

Els maquis van lluitar contra el franquisme en els moments més foscos de la dictadura. La història dels maquis, sovint és força desconeguda en ple segle XXI, és per això, que aquesta sèrie documental de tres capítols parla de la trajectòria d'aquestes guerrilles, concretament a les muntanyes de Prades. Històries de dolor amb noms i cognoms, que veuran la llum pròximament a Canal Reus.

"Maquis a les Muntanyes de Prades" ha estat dirigida pel periodista i escriptor, Toni Orensanz, a partir de les investigacions del President de la Fundació, el Dr. Lluís Colomés

La sèrie desvetlla una interessant trama de postguerra, que va córrer entre les veus populars, però que mai anteriorment ha estat contada ni contrastada. Orensanz ho fa a través de tres capítols, on podrem veure la recreació històrica d'alguns dels esdeveniments i on surt a la llum documentació que qüestiona les versions oficials fins ara contades. Els capítols porten els noms dels protagonistes: Els Patacons (I), Els Patacons (II) i Els Teixidors i el Cisquet.

La sèrie s'estrenarà pròximament a Canal Reus i a La Xarxa+

Previous Next

L’escola pública CEE Font del Lleó inaugura la biblioteca multisensorial SNOEZELEN

L’escola pública CEE Font del Lleó inaugura la biblioteca sensorial SNOEZELEN, el projecte ha comptat amb el suport de la comissió d’esenyament de la Fundació Privada Reddis.

 

L’espai vol potenciar l’estimulació multisensorial amb l’objectiu que a l’alumnat de l’escola aprengui a fer una millor utilització de la informació rebuda de l’entorn. L'estimulació sensorial és qualsevol entrada d'informació al sistema nerviós a través dels diferents sentits. Amb aquest proojecte, es pretén proporcionar noves alternatives en l’atenció educativa per generar un “despertar sensorial” a partir de la pròpia experiència sensorial mitjançant la interacció amb un entorn ple d’estímuls per potenciar el desenvolupament cognitiu i la intencionalitat comunicativa, per a facilitar l’expressió de sentiments, necessitats, desitjos…

 

La biblioteca sensorial SNOEZELEN, a través de diferents espais dedicats als sentits, treballar diferents estímuls, adequant-se en cada cas al perfil de l’usuari; possibilita als infants gaudir de la biblioteca de manera vivencial, i els permet apropar-los-hi la lectura i la biblioteca, de manera més atractiva, crear un entorn integral d’estimulació de tots els sentits i propiciar una experiència vivencial immersiva.

 

En dur a terme una sessió de dinamització de la lectura a l’espai sensorial, s’ofereix, de manera natural, una activitat inclusiva, ja que es dona l’oportunitat a infants amb dificultats sensorials de participar en les activitats proposades.

 

El CEE Font del Lleó és una escola de titularitat pública, del Departament d’Educació que neix el setembre del 2014 dins del Barri Gaudí. L’escola atén alumnes d’entre els 3 i els 21 anys, d’etapes d'educació infantil, primària, secundaria obligatòria, del municipi de Reus i les comarques del Baix Camp i Priorat, amb alguna necessitat específica de suport educatiu derivat d’una discapacitat intel·lectual i/o un trastorn de l’espectre autista, en diferents graus d’afectació. L’objectiu principal que pretén satisfer és que els infants que en facin ús puguin estar exposats/es a estímuls controlats que els permetin percebre diferents sensacions que afavoreixin al seu desenvolupament global i la motivació.

Previous Next

ANS educació, amb el suport de la Fundació Privada Reddis, porta la reina Magarida de Prades i l’artista Marià Fortuny a les escoles i instituts del Baix Camp.

Durant l’any 2024, Ans Educació ha encetat el projecte “Personatges a l’aula” per mostrar alguns personatges històrics destacats del Baix Camp a les escoles i instituts de la zona, amb el suport econòmic de la Fundació Reddis.

 

L’objectiu d’aquest projecte és descobrir la importància del territori dins de l’espai català, espanyol i europeu en els camps de la història i l’art. Per aquest motiu els professionals docents d’Ans Educació van presentar i consensuar amb la Fundació l’elecció de dos personatges clau per portar a terme els Tallers: la reina Margarida de Prades i l’artista Marià Fortuny.

 

Els tallers s’estan duent a terme com a prova pilot aquest curs 2023/24 a un total de 31 classes de 14 centres educatius del Baix Camp, incloent-hi poblacions com Reus, Riudoms, Vinyols, Prades o les Borges del Camp; dirigits a infants i joves entre els 8 i els 14 anys.

 

Els docents de cada centre trien el personatge a treballar adaptant-lo al projecte escolar; en aquest sentit, si s’estudia història medieval, els professors solen triar la reina Margarida o bé si s’estudia l’art, opten per l’artista Marià Fortuny.

 

Gràcies al suport de la Fundació, les activitats són gratuïtes per a tots els centres i per aquest curs les places han estat exhaurides.

 

 

Qui són aquests personatges?

 

La Reina Margarida – Nascuda en terrenys del Comtat de Prades a finals del segle XIV, és considerada l’última reina de la dinastia Catalano-aragonesa, la que s’associa a Guifré el Pilós. Davant la falta de descendència del rei Martí I, la jove noble va ser cridada a Cort per casar-se amb el rei amb l’objectiu de tenir una descendència legítima per la dinastia. Després de nombrosos intents fracassats, la mort del monarca, la deixà vídua amb 20 anys d’edat i amb tota una vida per recórrer. Gràcies a les seves cartes, la seva influència a les diferents corts europees i la relació amb diferents personatges importants del segle XV, descobrim un personatge femení important de les nostres terres amb petjada nacional.

 

El Taller proposat busca mostrar la figura i vida de la reina, i les seves vicissituds viscudes, descobrint el segle XV català en l’àmbit polític, cultural i econòmic.

 

Marià Fortuny – L’artista de Reus i la seva curta vida ens resulta interessant per descobrir aspectes de la vida d’aquest personatge a través de diferents eixos: la seva infància a Reus, els seus viatges pel món oriental i el continent europeu, com es va viure la seva mort i la petjada que ha deixat a la capital i també a Europa. A través de dinàmiques de descoberta i autonomia, l’alumnat descobreix el camí que va dur l’artista a fer-se important i descobrir les seves influències artístiques i posar-les en marxa. Per plasmar-ho hi ha un taller de pintura on l’alumnat coneix les obres més importants i les tècniques més famoses de l’artista.

Entrevista al programa de Canal Reus "Qüestió de Fons" on podem veure d'on neix i com s'ha realitzat el documental "Els maquis a les muntanyes de Prades", que es presentarà el 26 d'abril.

 

El pròxim 26 d'abril a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, Canal Reus Televisió i la Fundació Privada Reddis presentaran el documental: "Els maquis i la lluita contra el franquisme", neix de la investigació històrica del President de la Fundació Privada Reddis el Dr. Lluís Colomés i compta amb el periodista Toni Oresanz i Cristophe Sion com a director i realitzador, respectivament. 

 

A l'entrevista al programa de Canal Reus "Qüestió de Fons" podreu fem un primer tast  per saber d'on neix el projecte i com s'ha realitzat el documental que parla dels maquis i la seva lluita contra el franquisme.

 

El documental ha estat produït per Canal Reus Doc i compta amb el suport de la Fundació Privada Reddis. 

Previous Next

L’actriu Clara Segura clou el cicle “Prosceni Reddis-Bartrina 2024”

L’actriu Clara Segura ha tancat el Prosceni Reddis Bartrina 2024, on Rosa Mateu, actriu i directora de teatre, va dirigir una íntima conversa fent un repàs de la trajectòria vital i professional de Segura.

 

Actriu de teatre, cinema i televisió ha format part de destacades pel·lícules del cinema espanyol com Mar adentro o Creatura i, també, ha participat en exitoses sèries de televisió com Porca misèria o Nit i dia.

 

Durant la conversa, l'actriu va destacar, per damunt de tot, la seva trajectòria al món del teatre on, des de molt jove, ha interpretat des d'obres clàssiques com Antígona fins a colpidores obres contemporànies com Incendis de Wajdi Mouwad. Segura, també ha dirigit l'èxit teatral La trena, de Laetitia Colombani.

 

Més de trenta anys d'amistat, que va començar l'Institut del teatre, uneix a les dues actrius que han compartit amb el públic divertides anècdotes i experiències viscudes.

 

El Cicle Prosceni Reddis Bartrina compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona.

 

Reconeixements:

 

Premi Butaca com a millor actriu de repartiment pel somni d'una nit d'estiu (2002).


Premi Margarita Xirgú a la millor actriu de teatre per Ets aquí? (2005).

 

Premi Ondas per Porca Misèria (2006). Nominada al Premi Max com a millor actriu protagonista per la felicitat (2007).

 

Premi Gaudí com a millor actriu de repartiment per les dues vinyes d'Andrés Rabadán (2010).

 

Trofeu ALCINE46 a la millor interpretació femenina per "La inquilina" en el Festival de Cinema d'Alcalá de Henares de 2016.

 

Premi Butaca 2018 en la categoria millor actriu per l'obra Els Nois de Mossbank Road.

 

Premi Gaudí 2024 a millor actriu secundària pel seu paper en Creatura.

Previous Next

Conferència sobre el Dr. Ferran Sancho Fonoll - La meva guerra

Ahir vam tenir el gust de poder acollir una interessant conferència a la Fundació Privada Reddis organitzada per la filial de Reus de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. 

La xerrada: "Dr. Ferran Sancho Fonoll - La meva guerra" va girar en torn de la història d'aquest metge que va patir la guerra civil espanyola.

La conferència va ser a càrrec del Dr. Lluís Colomés, vocal de la Filial Reus ACMCB i president de la Fundació Privada Reddis.

 

 

Previous Next

Ahir, al Centre de Lectura de Reus es va presentar el llibre de Sergi Aliagas, guanyador del 1r Premi Pere Anguera

Ahir, es va presentar el volum 155 de les Edicions del Centre de Lectura de Reus el llibre: “Reusencs i Revolucionaris: la Secció local del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) a Reus” de Sergi Aliagas, guanyador del 1r Premi Pere Anguera de Reus.

 

Un premi a l’excel·lència del treball de final de grau d’Història Contemporània impulsat per la Fundació Privada Reddis, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili i el mateix Centre de Lectura. El reconeixement que vol esperonar els joves en l’aposta per la recerca de la història contemporània i recordar la tasca de Pere Anguera Nolla en aquest camp, compta amb una dotació econòmica de 2.500 € i inclou la publicació del treball a les Edicions del Centre de Lectura de Reus.

 

Aliagas va decidir que parlar de la Secció Local del POUM, partit amb una trajectòria breu (1935-1937), però intensa, Aliagas respon que va produir-se després de llegir Homenatge a Catalunya, de George Orwell.

 

Podeu recuoerar l'acte al canal de youtube del Centre de Lectura:

 

Previous Next

Cloenda del cicle “L’Ofici en viu”, conversa amb Antoni Ros Marbà ”Un Músic complet.”

Reus,5  de març_ Avui, Antoni Ros Marbà compositor i director d’orquestra ha tancat el cicle “L’ofici en viu” presentat pel compositor Joan Magrané, on han explorat el procés creatiu d’un dels músics més rellevants de la història musical del país. Per tancar el cicle han comptat amb la participació del tenor David Alegret i el pianista Josep Buforn on han interpretat quatre peces d’Alegret.

Durant la primera part del PROSCENI REDDIS BARTRINA 2024 el Cicle: “L’ofici en viu”, Joan Magrané, conductor del cicle, ha conversat amb tres professionals de la composició musical i la direcció d’orquestra: el compositor Josep Maria Guix, el director d’orquestra, Josep Pons i ha finalitzat el cicle amb una ponent d’honor, Antoni Ros Marbà, compositor i director d’orquestra, autodenominat “un músic complet”.

Antoni Ros Marbà (L'Hospitalet, 1937) és un dels músics catalans més importants de les últimes dècades i tot un referent de la direcció orquestral en diversos països. Marbà és autor d’algunes de les obres més rellevants de la literatura musical actual.
Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es va formar a la direcció d'orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon.Va participar en el darrer El giravolt de maig que va dirigir Eduard Toldrà: “Vaig treballar l’obra directament amb ell. Acompanyava els cantants amb piano, va ser un moment meravellós”. 

L'any 1966 Ros Marbà va guanyar el concurs com a director de l'Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola acabada de fundar. El 1967 va aconseguir el càrrec de director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1978 va arribar a ser director titular de l'Orquestra
Nacional d'Espanya, càrrec que ostentà fins al 1981. També va dirigir, entre 1979 i 1986, l'Orquestra de Cambra dels Països Baixos (Nederlands Kamerorkest). Ha dirigit gran quantitat de prestigioses orquestres a tot el món i cal destacar la invitació que va rebre de Herbert von Karajan, el 1978, per dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín. El 1992 va participar en la representació de l'única òpera de Robert Gerhard, La Dueña, al Teatro de la Zarzuela i al Gran Teatre del Liceu.

 

Des de 2000 a 2012 fou el director titular de la Real Filharmonía de Galicia. Ha estat professor i director titular de la Càtedra d'Orquestra de Cambra Freixenet de l'Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid i director de l'Escola de Altos Estudos Musicais de Galícia, càrrecs que ha compaginat amb una intensa activitat concertística. També ha estat professor dels cursos de direcció del Conservatori Superior del Liceu. Ha compost, entre d'altres, la música de la Història de Catalunya amb cançons (1972), amb lletra de Jaume Picas, i de Tirant lo Blanc (1977), cantata per a corals infantils amb lletra adaptada per Núria Albó. Ha col·laborat amb l'Esbart Verdaguer. L'11 de setembre de 2005 es va estrenar la nova versió de l'himne de Els Segadors realitzada per Ros Marbà. Va ser interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orfeó Català.

A finals de 2022 «Dinsic, publicacions musicals» va editar el llibre Antoni Ros Marbà, músic, una biografia àgil i exhaustiva escrita per Lluís Brugués que relata, amb passió, la seva vida i obra. El text defineix a Ros Marbà com “l’hereu del moviment musical noucentista i continuador d’una gran tradició de músics catalans”.

 

El Cicle Prosceni Reddis Bartrina compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona.

 


Reconeixements:

El 1966 va rebre el Premi Internacional del Disc Arthur Honegger per l'enregistrament de Les set paraules de Crist a la Creu de Haydn.

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (1989) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2012) La sarsuela La Dolores, de Tomás Bretón, dirigida per Antoni Ros Marbà va guanyar un Grammy Llatí al millor àlbum clàssic el 2000.

El 7 de març, passat demà, rebrà a Girona el Premi 440 d'honor de la revista Enderrock per la seva trajectòria.

Fundació Reddis

Xarxes socials

Connecta amb la Fundació.

Llista de correu

Subscriu-te i rep informació puntual sobre les nostres activitats.
Formulari d'inscripció

Please enable the javascript to submit this form