.jpeg)
El passat dilluns dia 25 d'abril, el Teatre Bartrina va acollir la preestrena de la sèrie de televisió "REUS 1970/2020 LA TRANSFORMACIÓ D'UNA CIUTAT". La sèrie, coproduïda per Canal Reus Televisió i la Fundació Privada Redis que repassa el darrer mig segle de la ciutat des de diferents perspectives, amb el testimoni d'una seixantena d'entrevistes. La sèrie s'estructura en vuit capítols de cinquanta minuts que, a partir del 19 de maig, es podrà veure a Canal Reus un capítol nou cada dijous a les 22.00 h i en reemissió els divendres, els dissabtes i els diumenges.
VÍDEO PRESENTACIÓ:
Reus, 8 d’abril de 2022, Ahir, 7 d’abril, va tenir lloc la darrera conferència del cicle "L’Economia de Reus 1970-2020" organitzat per la Fundació Reddis de Reus. El cicle va tenir una cloenda extraordinària, on va comptar amb la presència del Catedràtic en economia aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, el Sr. Agustí Segarra Blasco, a partir de la tesi doctoral que va dirigir: “Els determinants de la localització industrial i residencial, una aplicació als municipis catalans”; la ponència de Segarra va estar un gran exercici de divulgació popular sobre l’anàlisi territorial envers l'evolució de l'economia de Reus, emmarcat en l'àmbit metropolità.
Amb l'objectiu de fer arribar a tothom un marc teòric prou complicat per aquelles persones que no són de la branca econòmica, Segarra destaca dues figures fonamentals del món de l'economia en el territori: Ildefons Sardà i Romà Perpinyà Grau.
Realçant la figura de Romà Perpinyà Grau, i la seva vinculació amb la ciutat, Segarra destaca que l'economista va esdevenir el reflex d’una societat reusenca contemporània, que va marcar pautes econòmiques al país. Perpinyà formava part d’una burgesia que va marcar un tipus de concepció econòmica, basada en les exportacions que es desmarcaven de l’autarquia predominant de l’època, i que, en essència, va configurar el caràcter i la manera de fer de la societat de Reus. La capital del Baix Camp va ser una de les impulsores de la projecció cap a l’exterior de tot el país.
Des del 1960 fins a 1971 esdevé el miracle econòmic de Reus, on la seva població es duplica i el moviment econòmic, sobretot pel que fa a les exportacions, fan de la ciutat un dels pols econòmics més importants de Catalunya. Segarra apunta que “el factor localització i de les infraestructures són dos dels eixos diferenciadors dels altres territoris, on Reus ha sabut jugar molt bé les seves cartes”, durant els últims 50 anys Reus ha tingut la capacitat de transformar-se i desmarcar-se; aquesta ambició de transformadora de la ciutat ha fet que la capital del Baix Camp hagi esdevingut un punt destacat d'influència en l'economia catalana.
L'estudi del catedràtic castellonenc fa una síntesi per endinsar-se en el canvi econòmic que ha patit el territori a partit de diferents variables. Remarcant la importància de la mobilitat interurbana, tret fonamental vinculat al creixement i a la qualitat de vida. Segarra fa la diferenciació de les àrees urbanes i àrees suburbanes: unes àrees funcionals que giren entorn de les àrees urbanes principals, és a dir, aquells municipis que estan integrats en les àrees funcionals de municipis més petits i que ajuden al creixement territorial metropolità i l'enriquiment total del territori. En aquest sentit, la universitat Rovira i Virgili és un clar exemple de la Inter connectivitat territorial que suma forces i dona un valor afegit al territori, sense renunciar a una àrea metropolitana de més de quatre-cents mil habitants que generen un gruix destacat, donant una important veu al territori en tot el país.
A partir de la Primera dècada del S.XXI el sector serveis té un pes molt rellevant en l’economia de la ciutat. Respecte a les principals activitats de les àrees urbanes catalanes, la capital del Baix Camp destaca en les activitats sanitàries, el comerç al detall i la indústria de l'alimentació. Endinsant-se en les dades, pel que fa a les condicions socioeconòmiques, la taxa de treball masculí és del 78,7% enfront del 77,1% de taxa de treball femení.
Per concloure, Segarra aposta per mirar al futur cercant aquelles àrees de millora per tal d'apropar-nos al futur de ciutat ideal, apostant pels nous talents. El catedràtic remarca que "Reus té un entorn vital molt atractiu, amb un potencial creatiu molt potent, per tant, hem de creure en les noves generacions", Segarra veu un futur molt competitiu si s'aposta per la indústria de la biofarmàcia i de les competències TIC.
Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/Djer24vuYyg
El passat dijous 3 de març va tenir lloc la quarta conferència del cicle Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, amb la periodista i escriptora Rosa Pagès i amb ella vam parlar sobre els moviments socials.
Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!
Continuem amb el cicle de conferències vinculades al projecte Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat. El proper dijous 3 de març a les 19h tindrem una nova conferència. Aquesta vegada serà sobre política local amb el periodista Francesc Domènech. La conferència també es podrà seguir en directe per streaming.
El cicle té previstes 3 conferències més que es realitzaran els propers dijous del mes de març.
El passat dijous 17 de febrer va tenir lloc la segona conferència del cicle Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, amb el professor Joan Alberich i amb ell vam parlar demografia.
Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!
