.jpeg)
Reus, 20 d'abril de 2022_ Aquesta setmana, amb motiu del centenari de l'Associació de Concerts de Reus, el teatre Bartrina va acollir una nova edició, dins del cicle de converses amb creadors Prosceni Reddis Bartrina, on Joan Magrané, el jove compositor reusenc, conversa amb el polifacètic compositor, director d'orquestra i pianista, Miquel Ortega Pujol.
La conversa Prosceni Reddis Bartrina presentada pel patró de la Fundació Privada Reddis, Xavier Filella, va endinsar al públic assistent en una enriquidora conversa que mostrar la trajectòria musical i personal de Miguel Ortega. On el mestre fa un repàs des del seu contacte més primerenc amb la música, on de ben petit, crea un lligam molt fort, donat que a casa seva, tot i no tenir cap antecedent professional, la música forma part de la banda sonora de la seva llar. Ortega afirma que "a casa meva s'escoltava molta varietat de música: des d'òpera, fins a sarsuela, passant per Glenn Miller i Serrat, entre d'altres. Aquesta varietat musical va crear en mi un gust molt eclèctic. La música m'entrava o no m'entrava, però no em marcava l'estil sinó la profunditat musical”. Segons Magrané “la música d’Ortega té un fort caràcter mediterrani, amb influència de la cultura de la músical andalusa, especialment del flamenc”.
Des dels 14 anys estava molt interessat en Bagner, però és la poesia de Josep Carnè allò que el marca profundament com a compositor. Una poesia que és el motor per començar a compondre, amb tan sols divuit anys, quan combinant els estudis i la feina com a pianista al Liceu, compon la primera cançó del cicle de Carnè. Des d'aleshores ha realitzat prop de 40 composicions basades en l'obra del poeta barceloní, motivat per la riquesa lèxica de la seva poesia, amb un català molt ric i, alhora, molt complex. Miguel Ortega destaca la importància del compositor: "el compositor és el primer director d'escena, donat que la part instrumental marca les pautes de l'acció en l'escena".
Més endavant, la visió d'Antoni Ros-Marbà marca la carrera musical d'Ortega, quan comença la direcció d'orquestra amb tan sols vint-i-tres anys. Des de la seva experiència com a compositor, el mestre barceloní destaca que "per poder dirigir bé has de fer-te teva l'obra després de l'anàlisi, i que l'harmonia va davant de tot: la melodia ha de servir al text".
Pel que fa a la seva composició operística està molt inspirada en els compositors de bandes sonores, Ortega afirma que "té sentit que ens nodrim de la força dramàtica de la composició de bandes sonores per tal d'enriquir les òperes". Fruit de l'estudi, basant-se en els compositors impressionistes, Ortega afirma que "quan faig música instrumental, faig servir escales exòtiques, que generen melodies diferents, en essència, exòtica".
Per finalitzar la conversa, Magrané i Ortega fan un repàs a l'obra del compositor del Poble Sec, destacant moltes obres estrenades i l'adaptació musical de 16 poemes de Lorca; també ha destacat part de les seves obres inèdites, com la Suite Canalla, entre d'altres, i d'altres que encara estan per estrenar.
El proper divendres, 22 d'abril, tindrem la possibilitat de gaudir del seu talent al Teatre Fortuny de Reus on farà un repàs de la seva obra actuant com a pianista acompanyant al baríton Àngel Òdena, en un recital dins la programació del centenari de l'Associació de Concerts de Reus. Durant el recital destacaran les seves obres en català i tres composicions inèdites de poemes de Martí i Pol, que Ortega escriu, durant el confinament, especialment per a l'Àngel Òdena.
Miquel Ortega
Miquel Ortega neix a Barcelona, neix l'any 1963 al Poble Sec, el seu primer contacte amb la música és gràcies a la seva veu. Ortega fa que els seus pares el portin al conservatori i comenci classes de cant, on acaba esdevenint compositor, director d'orquestra i pianista. Definit per Magrané com a "músic total", cursà els seus primers estudis musicals al Conservatori Superior del Liceu; l'any 1979 entra a formar part de la plantilla de mestres del Gran Teatre del Liceu. D'Ortega destaca la seva àmplia formació amb mestres destacats mestres com: Ernest Xancó, Manuel Oltra i, sobretot, amb Antoni Ros-Marbà. L'any 1990 es trasllada a Madrid com a director d'orquestra del Teatro Lírico Nacional La Zarzuela. Ha dirigit al Liceu, la Zarzuela, El Teatro Real de Madrid, el Teatro de Touluse i el Covent Garden de Londres. Ha estrenat títols com La Celestina, de Joaquim Nin-Culmell, al 2008 i Dalí, de Xavier Benguerel. És membre de l'Associació Catalana de Compositors i ha estrenat diverses obres tant a l'Estat espanyol com a l'estranger. Com a compositor té la veu com a element principal, on molts cantants de l'actualitat tenen en el seu repertori algunes de les seves cançons: el tenor argentí Luis Lima, el baríton espanyol Carlos Álvarez i les sopranos espanyoles Montserrat Caballé i Ainhoa Arteta.
Podeu visualitzar el Prosceni aquí:
Reus, 8 d’abril de 2022, Ahir, 7 d’abril, va tenir lloc la darrera conferència del cicle "L’Economia de Reus 1970-2020" organitzat per la Fundació Reddis de Reus. El cicle va tenir una cloenda extraordinària, on va comptar amb la presència del Catedràtic en economia aplicada de la Universitat Rovira i Virgili, el Sr. Agustí Segarra Blasco, a partir de la tesi doctoral que va dirigir: “Els determinants de la localització industrial i residencial, una aplicació als municipis catalans”; la ponència de Segarra va estar un gran exercici de divulgació popular sobre l’anàlisi territorial envers l'evolució de l'economia de Reus, emmarcat en l'àmbit metropolità.
Amb l'objectiu de fer arribar a tothom un marc teòric prou complicat per aquelles persones que no són de la branca econòmica, Segarra destaca dues figures fonamentals del món de l'economia en el territori: Ildefons Sardà i Romà Perpinyà Grau.
Realçant la figura de Romà Perpinyà Grau, i la seva vinculació amb la ciutat, Segarra destaca que l'economista va esdevenir el reflex d’una societat reusenca contemporània, que va marcar pautes econòmiques al país. Perpinyà formava part d’una burgesia que va marcar un tipus de concepció econòmica, basada en les exportacions que es desmarcaven de l’autarquia predominant de l’època, i que, en essència, va configurar el caràcter i la manera de fer de la societat de Reus. La capital del Baix Camp va ser una de les impulsores de la projecció cap a l’exterior de tot el país.
Des del 1960 fins a 1971 esdevé el miracle econòmic de Reus, on la seva població es duplica i el moviment econòmic, sobretot pel que fa a les exportacions, fan de la ciutat un dels pols econòmics més importants de Catalunya. Segarra apunta que “el factor localització i de les infraestructures són dos dels eixos diferenciadors dels altres territoris, on Reus ha sabut jugar molt bé les seves cartes”, durant els últims 50 anys Reus ha tingut la capacitat de transformar-se i desmarcar-se; aquesta ambició de transformadora de la ciutat ha fet que la capital del Baix Camp hagi esdevingut un punt destacat d'influència en l'economia catalana.
L'estudi del catedràtic castellonenc fa una síntesi per endinsar-se en el canvi econòmic que ha patit el territori a partit de diferents variables. Remarcant la importància de la mobilitat interurbana, tret fonamental vinculat al creixement i a la qualitat de vida. Segarra fa la diferenciació de les àrees urbanes i àrees suburbanes: unes àrees funcionals que giren entorn de les àrees urbanes principals, és a dir, aquells municipis que estan integrats en les àrees funcionals de municipis més petits i que ajuden al creixement territorial metropolità i l'enriquiment total del territori. En aquest sentit, la universitat Rovira i Virgili és un clar exemple de la Inter connectivitat territorial que suma forces i dona un valor afegit al territori, sense renunciar a una àrea metropolitana de més de quatre-cents mil habitants que generen un gruix destacat, donant una important veu al territori en tot el país.
A partir de la Primera dècada del S.XXI el sector serveis té un pes molt rellevant en l’economia de la ciutat. Respecte a les principals activitats de les àrees urbanes catalanes, la capital del Baix Camp destaca en les activitats sanitàries, el comerç al detall i la indústria de l'alimentació. Endinsant-se en les dades, pel que fa a les condicions socioeconòmiques, la taxa de treball masculí és del 78,7% enfront del 77,1% de taxa de treball femení.
Per concloure, Segarra aposta per mirar al futur cercant aquelles àrees de millora per tal d'apropar-nos al futur de ciutat ideal, apostant pels nous talents. El catedràtic remarca que "Reus té un entorn vital molt atractiu, amb un potencial creatiu molt potent, per tant, hem de creure en les noves generacions", Segarra veu un futur molt competitiu si s'aposta per la indústria de la biofarmàcia i de les competències TIC.
Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/Djer24vuYyg
Ahir la Fundació Privada Reddis va acollir a les seves instal·lacions la conferència “Els Maquis a les muntanyes de Prades” a càrrec del Dr. Lluís Colomés.
El Dr. Colomés, metge de professió, mogut per un gran l'interès humanístic i històric va realitzar un profund estudi sobre la figura dels maquis a la nostra demarcació. Motivat per l'experiència familiar del seu padrí durant la Guerra Civil, el Dr. Colomés du a terme una revisió de la memòria històrica, endinsant-se en 612 documents que li permeten fer una profunda investigació de la figura dels maquis a les muntanyes de Prades.
La detallada descripció que fa Colomés de les diferents famílies del territori que integren el moviment Maqui té l'objectiu de fer ressortir una figura que va ser menyspreada i injuriada pel règim franquista. L'estudi fa palès que parlar dels Maquis és parlar de l'exili de la República i de la resistència antifranquista.
Cal remarcar que aquest moviment republicà, que va estar relegat a l'oblit durant molts anys, va ser el més important de la resistència antifranquista. Per altra banda, el procés de reconstrucció democràtica, també, va propiciar que el moviment maqui quedés a l'ombra, malauradament, no trobarem places, ni carrers que reivindiquin la figura del maqui.
Amb aquest acurat treball, el Dr. Colomés revisa la relació del territori i els seus habitants amb amb el moviment Maqui.
Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: https://youtu.be/b1QLmaVzolo
Compartim algunes imatges de la Conferència: "Mig segle de cultura a Reus. De la resistència al desconcert" a càrrec de la Sra. Isabel Martínez dins el cicle “Reus 1970-2020: la transformació d’una ciutat”.
La conferència es va dur a terme el passat 5 de març de 2022. Gràcies a tots per la vostra assistència.
Podeu visualitzar la conferència al següent enllaç: VISUALITZAR CONFERÈNCIA
El passat dijous 3 de març va tenir lloc la quarta conferència del cicle Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, amb la periodista i escriptora Rosa Pagès i amb ella vam parlar sobre els moviments socials.
Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!
ISEA2022 Barcelona en col·laboració amb la NewArtFoundation i HacTe, i amb la participació de la Fundació Reddis, anuncia la convocatòria d'una beca de producció i investigació de peces artístiques en l'àmbit de la confluència entre l'art, la ciència i la tecnologia. El resultat serà exposat durant el simposi ISEA2022 Barcelona. Cada artista o grup de col·laboració es podrà presentar a la beca sempre que reuneixi els requisits de la convocatòria. El termini de recepció de propostes es tancarà el 10 de març a les 23:59 (UTC + 1h) i l'anunci del resultat del procés de selecció serà el 15 de març.
Podeu accedir a les bases de la convocatòria AQUÍ
Continuem amb el cicle de conferències vinculades al projecte Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat. El proper dijous 3 de març a les 19h tindrem una nova conferència. Aquesta vegada serà sobre política local amb el periodista Francesc Domènech. La conferència també es podrà seguir en directe per streaming.
El cicle té previstes 3 conferències més que es realitzaran els propers dijous del mes de març.
El passat dijous 17 de febrer va tenir lloc la segona conferència del cicle Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat, amb el professor Joan Alberich i amb ell vam parlar demografia.
Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar!
Amb motiu del projecte Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat són diversos els articles i notícies que han anat apareixent als mitjans de comunicació. Aquí us deixem l'article que va fer el periodista Josep Cruset al Diari de Tarragona.
Continuem amb el cicle de conferències vinculades al projecte Reus 1970-2020: la transformació d'una ciutat. El proper dijous 24 de febrer a les 19h tindrem una nova conferència. Aquesta vegada serà sobre demografia amb el professor Joan Alberich. La conferència també es podrà seguir en directe per streaming.
El cicle consta de 4 conferències més que es realitzaran els propers dijous.
