Cloenda del cicle “L’Ofici en viu”, conversa amb Antoni Ros Marbà ”Un Músic complet.”

Reus,5  de març_ Avui, Antoni Ros Marbà compositor i director d’orquestra ha tancat el cicle “L’ofici en viu” presentat pel compositor Joan Magrané, on han explorat el procés creatiu d’un dels músics més rellevants de la història musical del país. Per tancar el cicle han comptat amb la participació del tenor David Alegret i el pianista Josep Buforn on han interpretat quatre peces d’Alegret.

Durant la primera part del PROSCENI REDDIS BARTRINA 2024 el Cicle: “L’ofici en viu”, Joan Magrané, conductor del cicle, ha conversat amb tres professionals de la composició musical i la direcció d’orquestra: el compositor Josep Maria Guix, el director d’orquestra, Josep Pons i ha finalitzat el cicle amb una ponent d’honor, Antoni Ros Marbà, compositor i director d’orquestra, autodenominat “un músic complet”.

Antoni Ros Marbà (L'Hospitalet, 1937) és un dels músics catalans més importants de les últimes dècades i tot un referent de la direcció orquestral en diversos països. Marbà és autor d’algunes de les obres més rellevants de la literatura musical actual.
Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i es va formar a la direcció d'orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon.Va participar en el darrer El giravolt de maig que va dirigir Eduard Toldrà: “Vaig treballar l’obra directament amb ell. Acompanyava els cantants amb piano, va ser un moment meravellós”. 

L'any 1966 Ros Marbà va guanyar el concurs com a director de l'Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola acabada de fundar. El 1967 va aconseguir el càrrec de director de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. El 1978 va arribar a ser director titular de l'Orquestra
Nacional d'Espanya, càrrec que ostentà fins al 1981. També va dirigir, entre 1979 i 1986, l'Orquestra de Cambra dels Països Baixos (Nederlands Kamerorkest). Ha dirigit gran quantitat de prestigioses orquestres a tot el món i cal destacar la invitació que va rebre de Herbert von Karajan, el 1978, per dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín. El 1992 va participar en la representació de l'única òpera de Robert Gerhard, La Dueña, al Teatro de la Zarzuela i al Gran Teatre del Liceu.

Des de 2000 a 2012 fou el director titular de la Real Filharmonía de Galicia. Ha estat professor i director titular de la Càtedra d'Orquestra de Cambra Freixenet de l'Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid i director de l'Escola de Altos Estudos Musicais de Galícia, càrrecs que ha compaginat amb una intensa activitat concertística. També ha estat professor dels cursos de direcció del Conservatori Superior del Liceu. Ha compost, entre d'altres, la música de la Història de Catalunya amb cançons (1972), amb lletra de Jaume Picas, i de Tirant lo Blanc (1977), cantata per a corals infantils amb lletra adaptada per Núria Albó. Ha col·laborat amb l'Esbart Verdaguer. L'11 de setembre de 2005 es va estrenar la nova versió de l'himne de Els Segadors realitzada per Ros Marbà. Va ser interpretada per l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i l'Orfeó Català.

A finals de 2022 «Dinsic, publicacions musicals» va editar el llibre Antoni Ros Marbà, músic, una biografia àgil i exhaustiva escrita per Lluís Brugués que relata, amb passió, la seva vida i obra. El text defineix a Ros Marbà com “l’hereu del moviment musical noucentista i continuador d’una gran tradició de músics catalans”.

El Cicle Prosceni Reddis Bartrina compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona.

Reconeixements:

El 1966 va rebre el Premi Internacional del Disc Arthur Honegger per l'enregistrament de Les set paraules de Crist a la Creu de Haydn.

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1988), el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura (1989) i la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2012) La sarsuela La Dolores, de Tomás Bretón, dirigida per Antoni Ros Marbà va guanyar un Grammy Llatí al millor àlbum clàssic el 2000.

El 7 de març, passat demà, rebrà a Girona el Premi 440 d'honor de la revista Enderrock per la seva trajectòria.